COVA FOSCA
Ares del Maestre, l’Alt Maestrat
Campanyes, 1ª (1975), 2ª (1976), 3ª (1977), 4ª
(1978), 5ª (1979), 6ª (1982), 7ª (1999), 8ª (2000).
Direcció, Francesc Gusi (1975-1982), Carme Olària (UJI),
1999, 2000.
|
Les diverses campanyes d'excavacions oficials han proporcionat una important
documentació arqueològica, els resultats de la qual demostren
incontestablement la seua gran importància i rellevància per a l'estudi
regional de la transició dels grups caçadors mesolítics cap a nous estadis
econòmics que determinarà l'aparició de la domesticació de certa fauna
salvatge (ovins, caprins i cànids) a l'inici de l'etapa del neolític, així com
la primerenca utilització d'objectes ceràmics, ja a mitjan sext mil·lenni
(5.500 anE.).
|
|
La Cova presenta unes regulars dimensions, 26 m x 10 m x 6 m, havent sigut
utilitzada antigament com corral per a bestiar menor, la qual cosa va
modificar substancialment l'interior de la cavitat. Es troba molt pròxima dels
conjunts pintats llevantí de Racó Molero, Gasulla i Remigia.
Entre 1968 i 1970 es van realitzar remocions furtives que van arribar a
rebaixar i destruir irremeiablement fins a 2 metres de sedimentació
estratigràfica; encara que en 1983 la Generalitat va procedir al seu tanca,
novament fue saquejada en 1999.
|
|
L'ocupació humana del jaciment es presenta fonamentalment en tres períodes,
Fosca III, II i I. La primera d'elles és fonamentalment aceràmica,
corresponent a un moment final del mesolític, situant-se cronològicament entre
el 7510±160 I 6930±200 anE.
Durant la dita etapa, el lloc va estar ocupat estacionalment per reduïts grups
de gents caçadores-recol·lectores, les preses principals dels quals foren
principalment conills i cabres salvatges, a més de cérvols, cabirols, bòvids i
cavalls, així com la recol·lecció de gramínies i caragols.
La seua cultura material estava formada per una indústria lítica en sílex
(peces denticulades, raspadors, laminetes de dors abrupte, burins, i xicotets
microelets de forma geomètrica), i un modest aixovar d'adorn format per
petxines i caragols marins.
|
Les dues etapes següents són clarament ceràmiques i per tant ja corresponents
al període neolític antic. L'ocupació humana és permanent; la caça d'animals
salvatges contínua, però ja es domestiquen ovelles, cabres i porcs, a més de
continuar la recol·lecció de gramínies, perquè no s'ha detectat una activitat
de cultiu agrícola permanent.
Cronològicament compren des de el 5690±110 A 5260±70 anE (Fosca II) al 5150±70
anE (Fosca I). La cultura material ve definida per la ceràmica adornada amb
impressions i incisions I puntillats a punxó; la Indústria lítica es compon de
raspadors, denticulats, puntes, etc., a més de xicotets molins barquiformes;
els objectes en os són fonamentalment punxons; l'adorn personal s'ha enriquit
amb la presència de braçalets en pedra marmòria i en pecten.
Bibliografía
OLÀRIA, C. (1988): Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico
de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo. Monografies
de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 3, 424 pp. SIAP. Diputació.
Castelló de la Plana.
OLÀRIA, C. (1999): Noves intervencions arqueològiques
als jaciments neolítics del Cingle del Mas Nou i Cova Fosca (Ares
del Maestre, l’Alt Maestrat). Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de
Castelló, 20, pp. 347-350. SIAP. Diputació. Castelló.