COVA FOSCA


Ares del Maestre, l’Alt Maestrat
Campanyes, 1ª (1975), 2ª (1976), 3ª (1977), 4ª (1978), 5ª (1979), 6ª (1982), 7ª (1999), 8ª (2000).
Direcció, Francesc Gusi (1975-1982), Carme Olària (UJI), 1999, 2000.
 
 

Les diverses campanyes d'excavacions oficials han proporcionat una important documentació arqueològica, els resultats de la qual demostren incontestablement la seua gran importància i rellevància per a l'estudi regional de la transició dels grups caçadors mesolítics cap a nous estadis econòmics que determinarà l'aparició de la domesticació de certa fauna salvatge (ovins, caprins i cànids) a l'inici de l'etapa del neolític, així com la primerenca utilització d'objectes ceràmics, ja a mitjan sext mil·lenni (5.500 anE.).

Entrada a la cavidad

La Cova presenta unes regulars dimensions, 26 m x 10 m x 6 m, havent sigut utilitzada antigament com corral per a bestiar menor, la qual cosa va modificar substancialment l'interior de la cavitat. Es troba molt pròxima dels conjunts pintats llevantí de Racó Molero, Gasulla i Remigia.

Entre 1968 i 1970 es van realitzar remocions furtives que van arribar a rebaixar i destruir irremeiablement fins a 2 metres de sedimentació estratigràfica; encara que en 1983 la Generalitat va procedir al seu tanca, novament fue saquejada en 1999.

Detalle de las excavaciones

L'ocupació humana del jaciment es presenta fonamentalment en tres períodes, Fosca III, II i I. La primera d'elles és fonamentalment aceràmica, corresponent a un moment final del mesolític, situant-se cronològicament entre el 7510±160 I 6930±200 anE.

Durant la dita etapa, el lloc va estar ocupat estacionalment per reduïts grups de gents caçadores-recol·lectores, les preses principals dels quals foren principalment conills i cabres salvatges, a més de cérvols, cabirols, bòvids i cavalls, així com la recol·lecció de gramínies i caragols.

La seua cultura material estava formada per una indústria lítica en sílex (peces denticulades, raspadors, laminetes de dors abrupte, burins, i xicotets microelets de forma geomètrica), i un modest aixovar d'adorn format per petxines i caragols marins.

 

Les dues etapes següents són clarament ceràmiques i per tant ja corresponents al període neolític antic. L'ocupació humana és permanent; la caça d'animals salvatges contínua, però ja es domestiquen ovelles, cabres i porcs, a més de continuar la recol·lecció de gramínies, perquè no s'ha detectat una activitat de cultiu agrícola permanent.

Cronològicament compren des de el 5690±110 A 5260±70 anE (Fosca II) al 5150±70 anE (Fosca I). La cultura material ve definida per la ceràmica adornada amb impressions i incisions I puntillats a punxó; la Indústria lítica es compon de raspadors, denticulats, puntes, etc., a més de xicotets molins barquiformes; els objectes en os són fonamentalment punxons; l'adorn personal s'ha enriquit amb la presència de braçalets en pedra marmòria i en pecten.

Bibliografía

OLÀRIA, C. (1988): Cova Fosca. Un asentamiento meso-neolítico de cazadores y pastores en la serranía del Alto Maestrazgo. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 3, 424 pp. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana.
OLÀRIA, C. (1999): Noves intervencions arqueològiques als jaciments neolítics del Cingle del Mas Nou i Cova Fosca (Ares del Maestre, l’Alt Maestrat). Quaderns de Prehistoria i Arqueologia de Castelló, 20, pp. 347-350. SIAP. Diputació. Castelló.