ORPESA LA VELLA


Orpesa del Mar, la Plana Alta
Campanyes, 1ª (1976), 2ª (1977), 3ª (1979), 4ª (1981), 5ª (1982), 6ª (1983), 7ª (1984), 8ª (1985), 9ª (1986), 10ª (1987), 11ª (1988), 12ª (1989).
Direcció, Francesc Gusi.
 

Al sud-est de la platja de la Concha s'alça un xicotet promontori, a manera de xicoteta península, amb una altura d'uns 25 metres sobre el nivell del mar. La seua excel·lent situació va condicionar sens dubte la instal·lació, en temps de l'edat del bronze, d'un important poblat emmurallat, així com posteriorment un hàbitat ibèric i ja, en època històrica, d'una xicoteta fortalesa musulmana.

El substrat geològic del dit promontori ho componen calcàries i margues del cretaci inferior.

De tota la llarga seqüència del jaciment, és sens dubte el poblat de l'edat del bronze el moment més important, quant a estructures constructives i riquesa de materials es refereix.

A pesar d'haver-hi estat afectat per les construccions posteriors, encara conservava en determinats punts fins a 4 metres de seqüència estratigràfica, Amb la qual cosa va poder determinar-se l'existència de distintes fases ocupacionals al llarg del segon mil·lenni abans de l'era, ben determinades, a més, per una important seqüència de datacions de Carboni-14.

Vista aérea del poblado de la edad del bronce de Orpesa la Vella

Mereix sens dubte destacar-se el moment més antic del poblat, de gran interès des de l'òptica de la tècnica constructiva. Aquests primers habitants d'Orpesa la Vella van preparar amb terra batuda el promontori, alçant posteriorment diversos habitatges.

Una d'elles, ben identificada, presenta planta trapezoïdal i parets de fang, acuradament lluïdes al seu interior, tant en parets com en sòl. Disposava a més de banquetes corregudes i murets per a millor articular els espais.

Finalment, la presència de nombrosos forats de suport assenyalen la instal·lació de pals de fusta, apuntalats amb diverses pedres, que suportarien la sostrada. Al seu interior, es van recuperar gran quantitat de materials, especialment atuells i bols ceràmics fabricats a mà, a més de dents de falç de sílex, molins de mà de pedra, objectes fabricats en os i alguns pocs objectes metàl·lics.

Aquest habitatge va ser habitat entorn de l'any 1500 abans de l'era, segons el Carboni-14. També es va construir una gruixuda muralla defensada amb bastions, un dels quals encara es conserva.

Existeixen, a més, diverses fases posteriors d'ocupació pertanyents al denominat bronze tardà i final.

La gran quantitat de campanyes efectuades ha generat tal quantitat d'informació que el jaciment es troba encara en fase d'estudi.

Bibliografia

GUSI, F. (1976): La 1ª Campaña de Excavaciones en el poblado del Bronce de Oropesa la Vella (Orpesa). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 3, pp. 283-284. SIAP. Diputación Provincial. Castellón de la Plana.
GUSI, F. , OLÀRIA, C. (1977): El poblado de la Edad del Bronce de Orpesa la Vella (Orpesa del Mar, Castellón). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 4, pp. 70-100. SIAP. Diputación Provincial. Castellón de la Plana.
OLÀRIA, C. (1987): Un poblado del Bronce a orillas del mar. Revista de Arqueología, 78, pp.15-19. Ediciones Zugarto. Madrid.