SANT JOSEP


la Vall d’Uixó, la Plana Baixa
Campanyes, 1ª (1975), 2ª (1976), 3ª (1977)
Direcció, Francesc Gusi
 

Aquest poblat ibèric, situat prop de l'ermita del mateix nom, al capdamunt d'un xicotet tossal, per davall de la qual corre el riu Belcàire, constitueix un xicotet nucli murallat, l'evolució cronològica del qual presenta tres períodes ocupacionals, el primer molt arrasat, correspon a una etapa final de l'edat del bronze; el segon, el més important, pertany a l'etapa ibèrica; i finalment el tercer moment constitueix un xicotet assentament rural fechable en època tardorromana. L'inici del poblat ibèric es data per les ceràmiques gregues del segle VI anE; pervivint durant les fases ibèriques plena i tardana. La muralla del poblat es va construir amb maçoneria irregular; reforçant-se amb torres de planta quadrangular situades de forma avançada, dos de les quals es conserven actualment. Al llarg de l'últim període d'ocupació ibèrica es van construir extramurs diverses habitacions d'ús indeterminat, aprofitant les estructures murarias. També a l'interior del recinte, es poden apreciar diferents fases constructives.

 
Vista aérea del poblado ibérico de Sant Josep

Entre el material arqueològic recuperat, va aparèixer material ceràmic d'importació pertanyent a l'àmbit grec, com per exemple, un fragment de copa jònia i ceràmica àtica de figures negres i figures roges, fechables entre els segles VI i V anE. Un altre grup de ceràmiques d'importació està constituït per peces itàliques procedents de La Campània, datables en el segle II anE. Quants als vasos ibèrics, molts d'ells presenten decoracions de temàtica geometritzant. Respecte a les principals formes ceràmiques, s'han de destacar, gerres, càlatos, àmfores, plats, caliciformes, així com una xicoteta figura de terracota representant el cap d'un cavall. Entre el material ossi, cal destacar un penjoll antropomorf. El lloc és abandonat per complet a partir de finals del segle II anE, no tornant-se a ocupar fins als segles III-IV de la nostra Era. No obstant això, d'aquest període no s'ha conservat cap estructura arquitectònica. Entre el material pertanyent a aquest moment d'ocupació tardorromà, s'han de destacar els elements metàl·lics, entre els quals sobreïx una funda de punyal, així com un vas de vidre representant un personatge amb un rostre de traços negroides. S'ha d'esmentar també el fragment d'una empunyadura d'os amb la representació del bust del déu Mitra, així com un curiós joguet articulat representat una serp. Quant a la ceràmica, apareixen fragments de vasos de terra sigillata hispànica, i produccions africanes de vaixelles de luxe, així com àmfores també de producció africana, a més de les terriseries d'ús comú.

Bibliografia

ROSAS, M. (1981): El poblat ibèro-romà de Sant Josep (la Vall d’Uixó), aportació a la història de la Plana durant l’edadt antiga. Butlletí de l’Associació Arqueològica de Castelló “Llansol de Romaní”, 2, pp. 15-16- Castelló de la Plana.
ROSAS, M. (1983): El mobiliari metàl·lic del poblat ibero-romà de Sant Josep (la Vall d’Uixó, Castelló). Cuadernos de Prehistoria y Arqueología Castellonenses, 7, pp. 197-218. SIAP. Diputación Provincial. Castellón de la Plana.