PUIG DE LA NAU

Benicarló, el Baix Maestrat
Campanyes: 1ª (1975), 2ª (1976), 3ª, (1977), 4ª (1978), 5ª (1979), 6ª (1983), 7º (1985) 8º (1986), 9ª (1987), 10ª (1988), 11ª (1989), 12ª (1990), 13ª (1996), 14ª (1997), 15ª (1998), 16ª (1999), 17ª (2000)
Direcció, Francesc Gusi (1975 a 1983); Arturo Oliver (1985 a 2000)

El poblat presenta una notable estructura urbanística i una molt ben conservada arquitectura, així com una interessant seqüència estratigràfica, la cronologia de la qual abraça des de finals del segle VIII aC fins finals del V i inicis de IV aC, tot la qual cosa permet conèixer interessants dades de l'origen i desenrotllament de la cultura ibèrica en general. La primera ocupació del jaciment (Puig de la Nau I) es realitza de finals del segle VIII a mitjan VII anE, sent una assentament format per cabanyes de planta arredonida. El material ceràmic pertanyent a aquest moment, correspon a ceràmiques fetes a mà del bronze final. Possiblement va constituir un poblat de caràcter temporal, habitat per gent dedicada al pasturatge. Durant la segona fase d'ocupació (Puig de La Nau II), pertanyent a la fase cultural del ferro antic, el tipus d'hàbitat canvia completament, ja que es construeix un assentament estable format per edificis de planta rectangular. Cronològicament abraçaria des de mitjans del segle VII anE fins al primer quart de la centúria següent. Al costat del material indígena, ceràmica fabricada a mà, trobem les primeres importacions fenícies, tals com àmfores, gerres i plats trípodes.

En la tercera fase, que s'estendria a tot el segleVI anE, apareixen les primeres ceràmiques indígenes a torn, és a dir les denominades ceràmiques de tècnica ibèrica. Continuen les importacions dels productes provinents dels centres fenicis, als que s'afigen a finals del dit segle les primeres ceràmiques gregues, especialment les de figures negres. Aquest moment correspon plenament al període de l'ibèric antic.

La fase corresponent a la quarta ocupació, datada en la primera meitat del segle V anE, es troba pràcticament arrasada a causa de les construccions posteriors de mitjan del dit segle, configurant la fase més espectacular del jaciment (Puig de La Nau V), la qual s'ha conservat en un estat excel·lent. Es tracta d'un urbanisme completament nou, protegit per una gruixuda muralla reforçada amb torres rodones A partir del dit recinte emmurallat, es van traçar els diferents vials que constitueixen les distintes illes, on es distribueixen els diversos habitatges de diversos tipus, d'una, dos i tres estances, algunes d'elles amb una planta superior. Durant aquest període continuen apareixent ceràmiques d'importació d'origen grec i púnic. Aquest període desapareix a finals del segle V i/o principis del IV anE.

L'última fase del poblat presenta de moment una cronologia incerta; es tractaria d'una ocupació parcial del poblat, aprofitant-se alguns vells edificis de l'etapa anterior.

Bibliografia

OLIVER, A., GUSI, F. (1995) El Puig de la Nau. Un hábitat fortificado ibérico en el ámbito mediterráneo peninsular. Monografies de Prehistòria i Arqueologia Castellonenques, 4, 359 pp. SIAP. Diputació. Castelló de la Plana.