Castell de Morella

D’origen musulmà i situat estratègicament sobre un penyal a 1072 m. d’alçària ha estat l’escenari decissiu de les innumerables baralles que han assolat aquestes terres.

 

La seua historia


 

Fortalesa Inexpugnable


Per la seua situació geogràfica privilegiada al vèrtex dels regnes de Catalunya, d’Aragó i de València així com de les caracterísques geològiques de l’indret, el castell de Morella guarda a les seues entranyes una llarga història de poders i ambicions. Ibers, romans, àrabs i cristians l’han transformat i destruït una i mil vegades, tant el castell com els seus palaus i muralles.

Aquesta obra d’enginyeria militar és coneguda per haver estat vulnerada únicament dues vegades al llarg de la seua història. Una , durant la Reconquista per una traició dels que hi havia dins; la segona per Cabrera durant les Guerres Carlines a través de l’excusat que hi havia al mur del castell. Mai per la força, però.

Convent de Sant Francesc


CONVENT DE SANT FRANCESC. Fundat el 1270 a instàncies del rei Jaume I, per ell han passat reis, magnats, nobles i prelats. Cal destacar la presència, en l’estiu de 1414 del Papa Luna, Benet XIII.

D’estil gòtic, tot i que senzillament decorat tal i com correspon a una orde com és la dels franciscans, cal destacar-ne la seua sala capitular amb les pintures al fresc de la Dansa de la Mort, així com el claustre amb arcs apuntats.

 

En l’església, a la seua volta, es poden apreciar relleus polícroms de Sant Francesc. El convent va prestar els seus serveis fins 1840 quan, degut a les guerres i a la desamortització de Mendizabal va estar abandonat i annexionat a la caserna de cavalleria dels voltants.

Esplendor d'un passat


 

En el pati d'Armes.


Com en un pastís de tres pisos, el castell corona Morella. És constituït per dos cossos rocosos sobreposats, envoltats d’una forta muralla, interromput per torreons medievals dels quals sols queda el basament.

 

Arcs de mig punt fabricats amb pedra i morter que reforcen el mur que envolta, sobre els quals passa el camí de ronda de la guàrdia.

Plaça Forta dels Carlins


 

La torre de "La Pardala".


Seu del govern del general Cabrera, el Tigre del Maestrat, i base del seu exèrcit. Va ser en 1839 quan l’enginyer prusià Von Radhen el reestructurà per tal d’adaptar-lo a les estructures militars defensives coetànies. L’any següent però, el general liberal Espartero li va causar novament greus desperfectes en encertar amb bombes sobre el replet polvorí, al bell mig de la baralla.

 

S’obri al segon recinte del castell a través d’un arc ogival menut. Segons la tradició morellana, Josefa Bosch, “la Pardala”, va estar penjada des d’ací per l’exèrcit francés durant la guerra de la Independència.